dimecres, 26 de febrer del 2014

L'origen dels terratrèmols

El passat 30 de gener vaig fer un xerrada dintre el cicle de conferències: XII Curs Història, Cultura popular i tradicional del Montsià, organitzat per l'Institut d'estudis comarcals del Montsià, amb col·laboració del Centre de Promoció de la Cultura Popular i tradicional Catalana, IPEC, Ajuntament d'Amposta i l'Institut Ramon Muntaner.

L’ORIGEN DELS TERRATRÈMOLS

Primer de tot fem una breu descripció de que és la geologia i qui estudia els terratrèmols.

  •           Què estudia la geologia?


La geologia és la ciència que estudia la composició, estructura, morfologia i edat de la Terra.
Branques principals:


É  Mineralogia - petrologia
É  Estratigrafia
É  Geologia estructural – geologia interna
É  Geomorfologia – geologia externa
É  Geoquímica
É  Geofísica
É  Hidrogeologia
É  Paleontologia

-          Qui estudia els terratrèmols?

Ò  Els geofísics: estudien els fenòmens relacionats amb l'estructura, condicions físiques i història evolutiva de la Terra
Ò  Els geòlegs estructurals: estudien l’escorça terrestre: l’estructura, geometria i posició a la superfície de les formacions rocoses. Interpreten el comportament de l'escorça terrestre davant els esforços tectònics i la relació espacial, determinant la deformació que es produeix.

  •              Què és un terratrèmol? Definició de terratrèmol


Moviment vibratori, sacseig o tremolor de l’escorça terrestre, perceptible en una zona més o menys extensa, de durada breu, que pot ésser repetitiu, provocat per l’energia generada sobtadament a la litosfera i que es propaga en forma d’ones elàstiques, com a resultat de la relaxació sobtada d’un estat de forces produït per un moviment brusc entre blocs rocosos.
Per entendre aquesta definició, tot seguit explicarem l’estructura del nostre planeta:
  •    Estructura de la Terra


  La terra està formada per 3 capes: escorça, mantell i nucli.



L’escorça terrestre està formada per 7 grans plaques tectòniques, estan en continu moviment a causa dels corrents convectius del mantell superior.





A la següent imatge podem veure com la placa Ibèrica xoca contra la placa euroasiàtica.




  •                      Per què es produeixen?

o   Les plaques es mouen a diferents velocitats (entre 1 i 110 cm/any). Aquest desplaçament produeix un xoc i fricció entre les plaques que es trenquen en el punt on la deformació supera la resistència de la roca i genera les ones que constitueixen el terratrèmol.
o   Les ones sísmiques o les vibracions que s’alliberen sobtadament representen l’energia que l’ha anat acumulant al llarg dels anys.
o   On es produeix la ruptura o discontinuïtat de la roca s’anomena falla.




  • Tipus d’ones sísmiques

Hi ha tres tipus d’ones:
  1. Ones P





  1. Ones S



  1. Ones superficials
É  Ones Rayleigh



É  Ones love



  •           Què és una estació sísmica?

Una instal·lació formada per la suma de varis instruments que serveixen per registrar events sísmics.
Està formada per:

É  Sensor (sismògraf)
É  Sistema d'adquisició (on s’emmagatzemen les dades)
É  Antena de radio (per enviar la informació)


En aquesta fotografia podem veure estació sísmica del Mas de Barberans de la xarxa sísmica del Institut Geològic de Catalunya (IGC)

  •           Què és un sismògraf

Instrument destinat a enregistrar les ones sísmiques, les quals es manifesten en forma de vibracions del terra.


  •           Definició d’epicentre i hipocentre

o   Epicentre: Punt de la superfície terrestre més proper al focus sísmic
o   Hipocentre: Punt interior de la Terra on s’origina un moviment sísmic o terratrèmol (focus sísmic).


  •           Com és calcula?

Necessitem com a mínim tres estacions on s’hagi enregistrat els terratrèmol. A partir dels temps d’arribada de les ones P i S es calcula la distància entre epicentre i l’estació. El punt on coincideixen totes tres, és l’epicentre.






  •           Definició de magnitud i intensitat

o   Magnitud: Dada instrumental, indica la grandària del terratrèmol. Ens indica l’energia alliberada. És única per a cada terratrèmol, pot tenir xifres decimals.
o   Intensitat: Indica els efectes que produeix el sisme sobre les persones, objectes, construccions i terreny, varia amb la distància de l’epicentre. Varia segons la distància del focus, es representa amb números romans.

  •           Amb què es mesura la magnitud?

o   L’escala més coneguda per mesurar la magnitud és la de Richter. No té límit superior.
o   Es calcula a partir de l’amplitud de l’ona mesurada en mm i el temps entre les ones P i ones S. Aquestes dades les obtenim del sismògraf.


  •           Amb que es mesura la intensitat?

o   Existeixen diverses escales d’intensitat: Mercalli, MSK, EMS-92 o la EMS-98. Totes tenen límit superior.
o   La més utilitzada és la MSK. El grau I indica: no percebut i el grau XII indica col·lapse total dels edificis i canvi del paisatge.



En aquesta taula podem veure com es relaciona magnitud amb intensitat. Amb magnitud superiors a 7 ja no es pot establir cap relació.

Magnitud
Instensitat
3,5 - 4,0
IV
4,0 - 4,5
V
4,5 - 5,0
VI
5,0 - 5,5
VII
5,5 -6,0
VIII
6,0 - 6,5
IX

  •           Quin risc sísmica pot patir Catalunya?



-       En aquest mapa podem obervar que les terres de l'Ebre es troben en una zona de danys lleugers als edificis en cas de terratrèmols. La zona on presenta més vulnerabilitat més alta és als Pirineus.



  •               Present i passat dels terratrèmols a Catalunya

o   Sismes anteriors s.XX: l’any 1373 a la Ribagorça i anys 1427-28 a les comarques de la Selva, Garrotxa, Cerdanya i Ripollès.
o   Sismes del s. XX: Els més importants, 19/nov/23 a la Vall d’Aran, intensitat VIII i 12/març/27 a la zona de Sant Celoni instensitat VII.


Com a curiositat podem mostrem aquest mapa realitzat per IGC, on es mostren els terratrèmols dels últims 15 dies. S'observa que hi ha diversos terratrèmols en el territori català, especialment a la zona dels Pirineus.
  •           Present i passat dels terratrèmols a les Terres de l’Ebre

o   L’any 1845 la població de Tivissa va partir un terratrèmol de magnitud VI-VII de l’escala de Mercalli.
o   Va provocar danys a l'església i alguns edificis de la població. També la caiguda de grans blocs de pedra.

En els següents mapes podreu observar els diferents terratrèmols registrats per l'Instituto Geográfico Nacional.



No és que els darrers anys hi hagi més terratrèmols, sinó que hi ha més estacions sísmiques i es registren més terratrèmols.

  •           Quins danys pot causar un terratrèmol?

o   Caiguda d’objectes i col·lapse d’edificis
o   Interrupció dels subministraments (llum, aigua, gas…)
o   Incendis
o   Tancament de vies de comunicació (carreteres, trens, ponts…)
o   Assentaments diferencials al sòl
o   Esllavissaments de terres o colades de fang
o   Tsunamis


o   Liqüefacció d’alguns sòls (arenes movedisses)


o   Allaus de neu o pedra
o   Inundacions (ruptura preses, conduccions d’aigua…)

  •           Què fem en cas de terratrèmol?





-