Tots aquest mapes han estat realitzats amb gvSIG.
En el primer mapa podem veure el perfil del futur abocador sobre una ortofoto.
En el segon mapa s'observen les unitats de paisatge que són afectades per la ubicació d'un nou abocador.
Més endavant, aquestes unitats ens serviran per classificar i valorar el grau d'afectació d'aquest.
El criteri seguit per diferenciar les unitats ha segut els usos del sòl.
Observant aquest mapa podem veure que l’abocador està situat dintre de la zona forestal.
Aquesta unitat té una fragilitat alta, ja que és la única zona afectada per l’abocador i la que pot presentar un grau de deteriorament més elevat. Aquesta unitat presenta una qualitat del paisatge elevada, ja que és un paratge natural no antropitzat.
En el següents mapes observarem la fragilitat i qualitat del paisatge. S'han classificat qualitativament a la taula d'atributs anterior, segons a la unitat de paisatge a la qual pertanyen.
Observant els mapes, podem veure que la situació de l’abocador no és la més adequada, ja que està dintre de la zona de màxima fragilitat i màxima qualitat del paisatge.
Per finalitzar aquest exercici, representarem el mapa de llindar de visibilitat.
Els objectes que s'allunyen de l'observador van perdent el detall fins desaparèixer. Aquest fet té dos conseqüències en l'anàlisi de visibilitat:
- La qualitat visual disminueix a mesura que en allunyem
- Es possible fixar un distància en funció de les característiques del territori estudiat, a partir de la qual ja no té sentit l'estudi de visibilitat
També s'ha tenir en compte: condicions meteorològiques, color i contrast de l'objecte estudiat, característiques del territori.
Per aquest cas s'ha utilitzat els següents llindars de visibilitat:
Zona Distancia (m)
Propera 0 – 500
Mitjana 500 – 1500
Llunyana 1500 – 3500
