dimecres, 12 de desembre del 2012

Xerrada sobre fracking


Els dies 6 i 7 de desembre he fet unes xerrades sobre fracking a la zona del Maestrat concretament a Les Coves de Vinromà i a la Salzadella.


PRESENTACIÓ 

- Què és la geologia?


La ciència que té objectiu d’estudiar la composició, estructura, la morfologia i l’edat de la Terra.

- Quines roques tenim? 

Existeixen tres grans grups de roques:


1.- Les roques ígnies, per exemple el granit, formades a partir de magma refredat


2.- Les roques sedimentàries, per exemple els conglomerats, sempre es formen a partir d’altres roques



3.- Les roques metamòrfiques, per exemple les pissarres o esquistos, formades a partir de les anteriors però que han patit grans pressions i temperatures.




- On ens trobem? 


La zona del Maestrat és una zona geogràfica situada a l’est de la península Ibèrica, al sud dels Ports Tortosa - Beseit entre l'Argó i els País Valencià. En el nostre cas ens trobem al nord de la província de Castelló.


Font pròpia

- Quina geologia tenim?


La zona del Maestrat es situa al sector oriental del braç aragonès de la Serralada Ibèrica on enllaça amb les Serralades Costaneres Catalanes. Els materials que trobem són d’edat paleozoica (570 – 250 milions d’anys) i mesozoica (250 – 66 milions d’anys) Tots ells estan formats per roques sedimentàries.

Modificat, font de: Geología de España

En aquesta imatge podem observar una columna estratigràfica general de la zona. A baix de tot veiem els materials del Triàsic (de color rosa) formats per margues i llims. El segon paquet de materials, representats en color blau, està format per calcàries i dolomies del Juràssic. Desprès trobem els materials del Cretaci, amb color groc, formats per una alternança de calcàries i gresos amb argiles. Finalment trobem els materials del quaternari, són els més moderns representats en color gris.


Modificat, font de: Sistema acuífero del Maestrazgo

- Què és un aqüífer? 


Formació geològica porosa i permeable en la qual s’emmagatzema i circula l’aigua subterrània, tot aprofitant la porositat de la roca que l’acull. És possible una captació d’aigua.

Tipus de roques que poden ser aqüífers: gresos, conglomerats, calcàries, dolomies...

Ara veurem la primera part d’un reportatge on s’explica que és un aqüífer.


vídeo explicació aqüífer 



- Quin és el nostre aqüífer? 


El nostre aqüífer és l’aqüífer regional del Maestrat, constituït per un sistema càrstic litoral, amb una extensió de 2400 km2.

Font pròpia


Tal com podem observar a la columna estratigràfica, hi ha 3 aqüífers potencials, dos de potencies petites, el primer entre 200 i 300 m i el segon entre 100 i 300m segons la zona, d’edat cretàcica (126 – 90 milions d’anys) i l’aqüífer del Maestrat amb una potència entre 600 i 1500 metres d’edat juràssica (200 – 120 milions d’anys).

Modificat, font de: Sistema acuífero del Maestrazgo


Tot seguit veurem un reportatge de com s’estudia l’aqüífer del Maestrat.


Reportatge aqüífer del Maestrat



- Què és el gas natural?  

El gas natural és una font d'energia fòssil formada per la barreja de gasos rics en hidrocarburs que es desprenen dels jaciments de petroli. Hi domina el metà, l’età, el propà i el butà.

Com es forma? El gas natural, com els altres combustibles fòssils, s'ha anat formant durant milions d'anys per la descomposició anaeròbica (sense oxigen) de grans quantitats de restes orgàniques depositades al fons del mar o d'un llac d’aquell temps, formant una capa. Al cap de milions d’anys, aquesta capa es queda enterrada sota altres capes de sediments, que la sotmeten alta pressió i temperatura. Això comporta una descomposició de la matèria i forma petroli i gas natural.


- Com s’extrau? El gas, petroli i aigua estan emmagatzemats en una roca porosa, com les de l’aqüífer. Mitjançant un pou de petroli, inicialment extraiem el gas, desprès el petroli i quan en surt l’aigua ens indica que el pou ja s’ha exhaurit.



- Què és el gas no convencional?


El gas natural no convencional és aquell gas que està emmagatzemat entre els porus de les roques, però a diferència de les d’abans, la porositat no està connectada. Per tant, si volem extreure aquest gas necessitem altres tècniques.

- A quina capa volen extreure el gas no convencional? 


La Fm. Ascla età formada per margues i margocalcàries amb un gruix màxim de 290m. 


Font: Ramon Salas

On es situa aquesta formació a la la columna estratigràfica de la zona?

Modificat, font de: Sistema acuífero del Maestrazgo

A l’article: Materia orgànica y diagènesis de la formación de margas del Mas Ascla en Cuenca del Maestrazgo, cadena Ibèrica oriental, diu textualment: “ en resumen, las características petrologicas y geoquímicas orgánicas, así como el grado de madurez alcanzado por los sedimentos estudiados confirman su capacidad de haver generado hidrocarburos, y de tener aún un potencial petrolígeno residual no despreciable”.
Què vol dir això, que tenim un estrat amb un potencial energètic interessant per a les empreses explotadores de recursos no renovables.

Què és el fracking o fractura hidràulica?


Consisteix en fer un pou inicialment vertical i quan arribem a la capa que emmagatzema el gas es fa horitzontal. Després s’injecta aigua amb additius o es fan petites explosions per trencar la roca. La porositat que abans estava aïllada ara ja no ho està i pot alliberar el gas que conté.

Per entendre-ho millor posarem un vídeo explicatiu.




- Problemàtiques del fracking que han sorgit a Espanya.


Tot seguit veurem un petit reportatge del que comporta tenir aquest tipus d’explotació al costat de casa, i que passa quan ja s’ha acabat la vida útil d’aquesta explotació.


- Quins són els avantatges?


  • Llocs de feina
  • Energia més econòmica
  • L’empresa explotadora subvenciona equipaments per a la població

- Quins són els inconvenients?

  • Gran consum d’aigua: Per a fracturar cada pou se necessiten de mitjana entre 9.000 a 29.000 tones de agua.  Una plataforma de 6 pous necessita de mitjana uns 54.000 a 174.000 milions de litres d’aigua en una sola fractura. 
  • Gestió de l’aigua residual: El fluid de retorn del fracking conté els additius afegits per produir la fractura. Aquest fluids s’emmagatzemen la mateixa plataforma a una bassa de decantació o bé els porten a plantes depuradores. 
  • Sorolls: es tarda entre 6 i 8 mesos a perforar un pou dia i nit. També pas de camions de gran tonatge.
  • Productes químics: afegits a l’aigua per dur a terme el procés de fracking. 
  • Contaminació de terres i aigües superficials 
  • Terratrèmols 
  • Contaminació de l’aire

- Inconvenients més importants 


  • Contaminació dels aqüífers: tant pot ser per sobre, pèrdues de les basses de decantació o per sota, si puja el gas. Podem veure un vídeo que representa aquestes contaminacions.


  • Impacte ambiental: construcció de vàries plataformes d’extracció i carreteres per on puguin circular els camions. Podem veure dos videos, fets a partir d'ortofotos de la zona on s'ha imaginat com quedaria el paisatge després de l'explotació del gas no convencional. (És una simulació)


Font pròpia







dijous, 2 d’agost del 2012

Exemple d'un impacte ambiental

En aquest exemple es presenta un cas pràctic: l'impacte que representarà un futur abocador situat a una vall.
Tots aquest mapes han estat realitzats amb gvSIG.

En el primer mapa podem veure el perfil del futur abocador sobre una ortofoto.


En el segon mapa s'observen les unitats de paisatge que són afectades per la ubicació d'un nou abocador.
Més endavant, aquestes unitats ens serviran per classificar i valorar el grau d'afectació d'aquest.


El criteri seguit per diferenciar les unitats ha segut els usos del sòl.


Observant aquest mapa podem veure que l’abocador està situat dintre de la zona forestal.

Aquesta unitat té una fragilitat alta, ja que és la única zona afectada per l’abocador i la que pot presentar un grau de deteriorament més elevat. Aquesta unitat presenta una qualitat del paisatge elevada, ja que és un paratge natural no antropitzat.

En el següents mapes observarem la fragilitat i qualitat del paisatge. S'han classificat qualitativament a la taula d'atributs anterior, segons a la unitat de paisatge a la qual pertanyen.




Observant els mapes, podem veure que la situació de l’abocador no és la més adequada, ja que està dintre de la zona de màxima fragilitat i màxima qualitat del paisatge.

Per finalitzar aquest exercici, representarem el mapa de llindar de visibilitat.

Els objectes que s'allunyen de l'observador van perdent el detall fins desaparèixer. Aquest fet té dos conseqüències en l'anàlisi de visibilitat:

  • La qualitat visual disminueix a mesura que en allunyem
  • Es possible fixar un distància en funció de les característiques del territori estudiat, a partir de la qual ja no té sentit l'estudi de visibilitat

També s'ha tenir en compte: condicions meteorològiques, color i contrast de l'objecte estudiat, característiques del territori.

Per aquest cas s'ha utilitzat els següents llindars de visibilitat:

Zona Distancia                                  (m)

Propera                                         0 – 500
Mitjana                                      500 – 1500
Llunyana                                   1500 – 3500