Els dies 6 i 7 de desembre he fet unes xerrades sobre fracking a la zona del Maestrat concretament a Les Coves de Vinromà i a la Salzadella.
PRESENTACIÓ
- Què és la geologia?
La ciència que té objectiu d’estudiar
la composició, estructura, la morfologia i l’edat de la Terra.
- Quines roques tenim?
Existeixen tres grans grups de
roques:
1.- Les roques ígnies, per exemple el
granit, formades a partir de magma refredat
2.- Les roques sedimentàries, per exemple els conglomerats, sempre es formen a partir d’altres roques
3.- Les roques metamòrfiques, per exemple
les pissarres o esquistos, formades a partir de les anteriors però que han
patit grans pressions i temperatures.
- On ens trobem?
La zona del Maestrat és una zona geogràfica situada a l’est de la península
Ibèrica, al sud dels Ports Tortosa - Beseit entre l'Argó i els País Valencià. En el nostre cas ens trobem al nord de la província de Castelló.
Font pròpia
- Quina geologia tenim?
La zona del Maestrat es situa al sector oriental del braç
aragonès de la Serralada Ibèrica on enllaça amb les Serralades Costaneres
Catalanes. Els materials que trobem són d’edat paleozoica (570 – 250 milions
d’anys) i mesozoica (250 – 66 milions d’anys) Tots ells estan formats per
roques sedimentàries.
.jpg)
Modificat, font de: Geología de España
En aquesta imatge podem observar una columna
estratigràfica general de la zona. A baix de tot veiem els materials del
Triàsic (de color rosa) formats per margues i llims. El segon paquet de
materials, representats en color blau, està format per calcàries i dolomies del
Juràssic. Desprès trobem els materials del Cretaci, amb color groc, formats per
una alternança de calcàries i gresos amb argiles. Finalment trobem els
materials del quaternari, són els més moderns representats en color gris.
Modificat, font de: Sistema acuífero del Maestrazgo
- Què és un aqüífer?
Formació geològica porosa i permeable
en la qual s’emmagatzema i circula l’aigua subterrània, tot aprofitant la
porositat de la roca que l’acull. És possible una captació d’aigua.
Tipus de roques que poden ser aqüífers: gresos,
conglomerats, calcàries, dolomies...
Ara veurem la primera part d’un reportatge on s’explica
que és un aqüífer.
vídeo explicació aqüífer
- Quin és el nostre aqüífer?
El
nostre aqüífer és l’aqüífer regional del Maestrat, constituït per un sistema
càrstic litoral, amb una extensió de 2400 km2.
Font pròpia
Tal com podem observar a la columna estratigràfica, hi ha
3 aqüífers potencials, dos de potencies petites, el primer entre 200 i 300 m i
el segon entre 100 i 300m segons la zona, d’edat cretàcica (126 – 90 milions
d’anys) i l’aqüífer del Maestrat amb una potència entre 600 i 1500 metres
d’edat juràssica (200 – 120 milions d’anys).
Modificat, font de: Sistema acuífero del Maestrazgo
Tot seguit veurem un reportatge de com s’estudia
l’aqüífer del Maestrat.
Reportatge aqüífer del Maestrat
- Què és el gas natural?
El gas natural és una font d'energia fòssil formada per la barreja de
gasos rics en hidrocarburs que es desprenen dels jaciments de petroli. Hi
domina el metà, l’età, el propà i el butà.
- Com es forma? El
gas natural, com els altres combustibles fòssils, s'ha anat formant durant
milions d'anys per la descomposició anaeròbica (sense oxigen) de grans
quantitats de restes orgàniques depositades al fons del mar o d'un llac
d’aquell temps, formant una capa. Al cap de milions d’anys, aquesta capa es
queda enterrada sota altres capes de sediments, que la sotmeten alta pressió i
temperatura. Això comporta una descomposició de la matèria i forma petroli i
gas natural.
- Com s’extrau? El
gas, petroli i aigua estan emmagatzemats en una roca porosa, com les de
l’aqüífer. Mitjançant un pou de petroli, inicialment extraiem el gas, desprès
el petroli i quan en surt l’aigua ens indica que el pou ja s’ha exhaurit.
- Què és el gas no convencional?
El gas natural no convencional és aquell gas que
està emmagatzemat entre els porus de les roques, però a diferència de les
d’abans, la porositat no està connectada. Per tant, si volem extreure aquest gas
necessitem altres tècniques.
- A quina capa volen extreure el gas no convencional?
La Fm. Ascla età formada per margues i
margocalcàries amb un gruix màxim de 290m.
Font: Ramon Salas
On es situa aquesta formació a la la columna estratigràfica de la zona?
Modificat, font de: Sistema acuífero del Maestrazgo
A l’article: Materia orgànica y diagènesis de la formación de margas del Mas Ascla en Cuenca del Maestrazgo, cadena Ibèrica oriental, diu textualment: “ en resumen, las características petrologicas y geoquímicas orgánicas, así como el grado de madurez alcanzado por los sedimentos estudiados confirman su capacidad de haver generado hidrocarburos, y de tener aún un potencial petrolígeno residual no despreciable”.
Què vol dir això, que tenim un estrat amb un
potencial energètic interessant per a les empreses explotadores de recursos no
renovables.
- Què és el fracking o fractura hidràulica?
Consisteix en
fer un pou inicialment vertical i quan arribem a la capa que emmagatzema el gas
es fa horitzontal. Després s’injecta aigua amb additius o es fan petites
explosions per trencar la roca. La porositat que abans estava aïllada ara ja no
ho està i pot alliberar el gas que conté.
Per entendre-ho millor posarem un vídeo explicatiu.
- Problemàtiques del fracking que han sorgit a Espanya.
Tot seguit veurem un petit reportatge del que comporta
tenir aquest tipus d’explotació al costat de casa, i que passa quan ja s’ha
acabat la vida útil d’aquesta explotació.
- Quins són els avantatges?
- Llocs de feina
- Energia més econòmica
- L’empresa explotadora subvenciona equipaments per a la població
- Quins són els inconvenients?
- Gran consum d’aigua: Per a fracturar cada pou se necessiten de mitjana entre 9.000 a 29.000 tones de agua. Una plataforma de 6 pous necessita de mitjana uns 54.000 a 174.000 milions de litres d’aigua en una sola fractura.
- Gestió de l’aigua residual: El fluid de retorn del fracking conté els additius afegits per produir la fractura. Aquest fluids s’emmagatzemen la mateixa plataforma a una bassa de decantació o bé els porten a plantes depuradores.
- Sorolls: es tarda entre 6 i 8 mesos a perforar un pou dia i nit. També pas de camions de gran tonatge.
- Productes químics: afegits a l’aigua per dur a terme el procés de fracking.
- Contaminació de terres i aigües superficials
- Terratrèmols
- Contaminació de l’aire
- Inconvenients més importants
- Contaminació dels aqüífers: tant pot ser per sobre, pèrdues de les basses de decantació o per sota, si puja el gas. Podem veure un vídeo que representa aquestes contaminacions.
- Impacte ambiental: construcció de vàries plataformes d’extracció i carreteres per on puguin circular els camions. Podem veure dos videos, fets a partir d'ortofotos de la zona on s'ha imaginat com quedaria el paisatge després de l'explotació del gas no convencional. (És una simulació)
Font pròpia
