dimecres, 26 de febrer del 2014

L'origen dels terratrèmols

El passat 30 de gener vaig fer un xerrada dintre el cicle de conferències: XII Curs Història, Cultura popular i tradicional del Montsià, organitzat per l'Institut d'estudis comarcals del Montsià, amb col·laboració del Centre de Promoció de la Cultura Popular i tradicional Catalana, IPEC, Ajuntament d'Amposta i l'Institut Ramon Muntaner.

L’ORIGEN DELS TERRATRÈMOLS

Primer de tot fem una breu descripció de que és la geologia i qui estudia els terratrèmols.

  •           Què estudia la geologia?


La geologia és la ciència que estudia la composició, estructura, morfologia i edat de la Terra.
Branques principals:


É  Mineralogia - petrologia
É  Estratigrafia
É  Geologia estructural – geologia interna
É  Geomorfologia – geologia externa
É  Geoquímica
É  Geofísica
É  Hidrogeologia
É  Paleontologia

-          Qui estudia els terratrèmols?

Ò  Els geofísics: estudien els fenòmens relacionats amb l'estructura, condicions físiques i història evolutiva de la Terra
Ò  Els geòlegs estructurals: estudien l’escorça terrestre: l’estructura, geometria i posició a la superfície de les formacions rocoses. Interpreten el comportament de l'escorça terrestre davant els esforços tectònics i la relació espacial, determinant la deformació que es produeix.

  •              Què és un terratrèmol? Definició de terratrèmol


Moviment vibratori, sacseig o tremolor de l’escorça terrestre, perceptible en una zona més o menys extensa, de durada breu, que pot ésser repetitiu, provocat per l’energia generada sobtadament a la litosfera i que es propaga en forma d’ones elàstiques, com a resultat de la relaxació sobtada d’un estat de forces produït per un moviment brusc entre blocs rocosos.
Per entendre aquesta definició, tot seguit explicarem l’estructura del nostre planeta:
  •    Estructura de la Terra


  La terra està formada per 3 capes: escorça, mantell i nucli.



L’escorça terrestre està formada per 7 grans plaques tectòniques, estan en continu moviment a causa dels corrents convectius del mantell superior.





A la següent imatge podem veure com la placa Ibèrica xoca contra la placa euroasiàtica.




  •                      Per què es produeixen?

o   Les plaques es mouen a diferents velocitats (entre 1 i 110 cm/any). Aquest desplaçament produeix un xoc i fricció entre les plaques que es trenquen en el punt on la deformació supera la resistència de la roca i genera les ones que constitueixen el terratrèmol.
o   Les ones sísmiques o les vibracions que s’alliberen sobtadament representen l’energia que l’ha anat acumulant al llarg dels anys.
o   On es produeix la ruptura o discontinuïtat de la roca s’anomena falla.




  • Tipus d’ones sísmiques

Hi ha tres tipus d’ones:
  1. Ones P





  1. Ones S



  1. Ones superficials
É  Ones Rayleigh



É  Ones love



  •           Què és una estació sísmica?

Una instal·lació formada per la suma de varis instruments que serveixen per registrar events sísmics.
Està formada per:

É  Sensor (sismògraf)
É  Sistema d'adquisició (on s’emmagatzemen les dades)
É  Antena de radio (per enviar la informació)


En aquesta fotografia podem veure estació sísmica del Mas de Barberans de la xarxa sísmica del Institut Geològic de Catalunya (IGC)

  •           Què és un sismògraf

Instrument destinat a enregistrar les ones sísmiques, les quals es manifesten en forma de vibracions del terra.


  •           Definició d’epicentre i hipocentre

o   Epicentre: Punt de la superfície terrestre més proper al focus sísmic
o   Hipocentre: Punt interior de la Terra on s’origina un moviment sísmic o terratrèmol (focus sísmic).


  •           Com és calcula?

Necessitem com a mínim tres estacions on s’hagi enregistrat els terratrèmol. A partir dels temps d’arribada de les ones P i S es calcula la distància entre epicentre i l’estació. El punt on coincideixen totes tres, és l’epicentre.






  •           Definició de magnitud i intensitat

o   Magnitud: Dada instrumental, indica la grandària del terratrèmol. Ens indica l’energia alliberada. És única per a cada terratrèmol, pot tenir xifres decimals.
o   Intensitat: Indica els efectes que produeix el sisme sobre les persones, objectes, construccions i terreny, varia amb la distància de l’epicentre. Varia segons la distància del focus, es representa amb números romans.

  •           Amb què es mesura la magnitud?

o   L’escala més coneguda per mesurar la magnitud és la de Richter. No té límit superior.
o   Es calcula a partir de l’amplitud de l’ona mesurada en mm i el temps entre les ones P i ones S. Aquestes dades les obtenim del sismògraf.


  •           Amb que es mesura la intensitat?

o   Existeixen diverses escales d’intensitat: Mercalli, MSK, EMS-92 o la EMS-98. Totes tenen límit superior.
o   La més utilitzada és la MSK. El grau I indica: no percebut i el grau XII indica col·lapse total dels edificis i canvi del paisatge.



En aquesta taula podem veure com es relaciona magnitud amb intensitat. Amb magnitud superiors a 7 ja no es pot establir cap relació.

Magnitud
Instensitat
3,5 - 4,0
IV
4,0 - 4,5
V
4,5 - 5,0
VI
5,0 - 5,5
VII
5,5 -6,0
VIII
6,0 - 6,5
IX

  •           Quin risc sísmica pot patir Catalunya?



-       En aquest mapa podem obervar que les terres de l'Ebre es troben en una zona de danys lleugers als edificis en cas de terratrèmols. La zona on presenta més vulnerabilitat més alta és als Pirineus.



  •               Present i passat dels terratrèmols a Catalunya

o   Sismes anteriors s.XX: l’any 1373 a la Ribagorça i anys 1427-28 a les comarques de la Selva, Garrotxa, Cerdanya i Ripollès.
o   Sismes del s. XX: Els més importants, 19/nov/23 a la Vall d’Aran, intensitat VIII i 12/març/27 a la zona de Sant Celoni instensitat VII.


Com a curiositat podem mostrem aquest mapa realitzat per IGC, on es mostren els terratrèmols dels últims 15 dies. S'observa que hi ha diversos terratrèmols en el territori català, especialment a la zona dels Pirineus.
  •           Present i passat dels terratrèmols a les Terres de l’Ebre

o   L’any 1845 la població de Tivissa va partir un terratrèmol de magnitud VI-VII de l’escala de Mercalli.
o   Va provocar danys a l'església i alguns edificis de la població. També la caiguda de grans blocs de pedra.

En els següents mapes podreu observar els diferents terratrèmols registrats per l'Instituto Geográfico Nacional.



No és que els darrers anys hi hagi més terratrèmols, sinó que hi ha més estacions sísmiques i es registren més terratrèmols.

  •           Quins danys pot causar un terratrèmol?

o   Caiguda d’objectes i col·lapse d’edificis
o   Interrupció dels subministraments (llum, aigua, gas…)
o   Incendis
o   Tancament de vies de comunicació (carreteres, trens, ponts…)
o   Assentaments diferencials al sòl
o   Esllavissaments de terres o colades de fang
o   Tsunamis


o   Liqüefacció d’alguns sòls (arenes movedisses)


o   Allaus de neu o pedra
o   Inundacions (ruptura preses, conduccions d’aigua…)

  •           Què fem en cas de terratrèmol?





-        

diumenge, 27 d’octubre del 2013

Legalització d'un pou

Per realitzar una legalització d'un pou, primer de tot has de buscar un tècnic competent, per exemple un geòleg o hidrogeòleg.

A Catalunya, el primer pas es demanar permís per realitzar un sondeig. L'ens que dóna aquest permisos l' ACA ( Agència Catalana de l'Aigua). Si ens trobem dintre del domini de la CHE (Confederació Hidrogràfica del Ebre) es pot demanar a l'ACA o bé a la CHE.

En següents enllaços trobareu les instàncies per demanar els permisos de les diferents institucions:

http://aca-web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca;jsessionid=j3GpSqPpQhy52KXgq3ZPJr2gJhGJ4hvxT7Sgphx4gMDsL9kHF2yG!-447549611!-1477855618?_nfpb=true&_pageLabel=P1217754461208201034564

http://www.chebro.es/contenido.visualizar.do?idContenido=30747&idMenu=2207

Si el pou ja està construït, es demana la inscripció al registre d'aigües.

Tot seguit mostrarem uns fragments dels continguts característics de cada pou que es demanen alhora d’inscriure el pou al registre d’aigües.

-         Columna estratigràfica amb el nivell piezomètric.




En aquesta figura podem veure la columna dels materials travessats pel sondeig i les seves característiques visuals. També podem veure que a 57,27 m es troba el nivell piezomètric.

-         Característiques del sondeig i accessoris del pou.



En aquesta figura s’especifica la secció de la perforació, secció del tub, situació de la reixeta, tipus d’empaquetament, situació de la bomba i sistemes de protecció del pou.

-         Plànols

Plànol situació 1:25000




En aquest plànol es situa la ubicació del pou.

Ortofoto



En aquest plano es situen les finques sobre una ortofoto.


Plànol cadastral




En aquest plànol es situen les finques al plànol cadastral.


Plànol d’inventari



 En aquest plànol es situa el pou, amb un radi de 100m i si hi ha altres pous a la zona, en aquest cas només hi ha aquest pou.


-         Estudi agronòmic

Per justificar al cabal sol·licitat, es demana un estudi agronòmic de la finca i els seus usos.

En aquest estudi es van efectuar dos estudis agronòmics, un per al cultiu de secà (oliveres i garrofers) i un altre per a regadiu (tarongers).

Resum agronòmic secà:


En aquesta taula s’observa els mesos de reg, el mes de màxima demanda i el volum anual a extraure.

Resum agronòmic de regadiu.


En aquesta taula s’observa els mesos de reg, el mes de màxima demanda i el volum anual a extraure.


Aquestes dades són característiques per a cada zona, segons la seva latitud, pluviometria i el tipus de conreu. 

dimecres, 12 de desembre del 2012

Xerrada sobre fracking


Els dies 6 i 7 de desembre he fet unes xerrades sobre fracking a la zona del Maestrat concretament a Les Coves de Vinromà i a la Salzadella.


PRESENTACIÓ 

- Què és la geologia?


La ciència que té objectiu d’estudiar la composició, estructura, la morfologia i l’edat de la Terra.

- Quines roques tenim? 

Existeixen tres grans grups de roques:


1.- Les roques ígnies, per exemple el granit, formades a partir de magma refredat


2.- Les roques sedimentàries, per exemple els conglomerats, sempre es formen a partir d’altres roques



3.- Les roques metamòrfiques, per exemple les pissarres o esquistos, formades a partir de les anteriors però que han patit grans pressions i temperatures.




- On ens trobem? 


La zona del Maestrat és una zona geogràfica situada a l’est de la península Ibèrica, al sud dels Ports Tortosa - Beseit entre l'Argó i els País Valencià. En el nostre cas ens trobem al nord de la província de Castelló.


Font pròpia

- Quina geologia tenim?


La zona del Maestrat es situa al sector oriental del braç aragonès de la Serralada Ibèrica on enllaça amb les Serralades Costaneres Catalanes. Els materials que trobem són d’edat paleozoica (570 – 250 milions d’anys) i mesozoica (250 – 66 milions d’anys) Tots ells estan formats per roques sedimentàries.

Modificat, font de: Geología de España

En aquesta imatge podem observar una columna estratigràfica general de la zona. A baix de tot veiem els materials del Triàsic (de color rosa) formats per margues i llims. El segon paquet de materials, representats en color blau, està format per calcàries i dolomies del Juràssic. Desprès trobem els materials del Cretaci, amb color groc, formats per una alternança de calcàries i gresos amb argiles. Finalment trobem els materials del quaternari, són els més moderns representats en color gris.


Modificat, font de: Sistema acuífero del Maestrazgo

- Què és un aqüífer? 


Formació geològica porosa i permeable en la qual s’emmagatzema i circula l’aigua subterrània, tot aprofitant la porositat de la roca que l’acull. És possible una captació d’aigua.

Tipus de roques que poden ser aqüífers: gresos, conglomerats, calcàries, dolomies...

Ara veurem la primera part d’un reportatge on s’explica que és un aqüífer.


vídeo explicació aqüífer 



- Quin és el nostre aqüífer? 


El nostre aqüífer és l’aqüífer regional del Maestrat, constituït per un sistema càrstic litoral, amb una extensió de 2400 km2.

Font pròpia


Tal com podem observar a la columna estratigràfica, hi ha 3 aqüífers potencials, dos de potencies petites, el primer entre 200 i 300 m i el segon entre 100 i 300m segons la zona, d’edat cretàcica (126 – 90 milions d’anys) i l’aqüífer del Maestrat amb una potència entre 600 i 1500 metres d’edat juràssica (200 – 120 milions d’anys).

Modificat, font de: Sistema acuífero del Maestrazgo


Tot seguit veurem un reportatge de com s’estudia l’aqüífer del Maestrat.


Reportatge aqüífer del Maestrat



- Què és el gas natural?  

El gas natural és una font d'energia fòssil formada per la barreja de gasos rics en hidrocarburs que es desprenen dels jaciments de petroli. Hi domina el metà, l’età, el propà i el butà.

Com es forma? El gas natural, com els altres combustibles fòssils, s'ha anat formant durant milions d'anys per la descomposició anaeròbica (sense oxigen) de grans quantitats de restes orgàniques depositades al fons del mar o d'un llac d’aquell temps, formant una capa. Al cap de milions d’anys, aquesta capa es queda enterrada sota altres capes de sediments, que la sotmeten alta pressió i temperatura. Això comporta una descomposició de la matèria i forma petroli i gas natural.


- Com s’extrau? El gas, petroli i aigua estan emmagatzemats en una roca porosa, com les de l’aqüífer. Mitjançant un pou de petroli, inicialment extraiem el gas, desprès el petroli i quan en surt l’aigua ens indica que el pou ja s’ha exhaurit.



- Què és el gas no convencional?


El gas natural no convencional és aquell gas que està emmagatzemat entre els porus de les roques, però a diferència de les d’abans, la porositat no està connectada. Per tant, si volem extreure aquest gas necessitem altres tècniques.

- A quina capa volen extreure el gas no convencional? 


La Fm. Ascla età formada per margues i margocalcàries amb un gruix màxim de 290m. 


Font: Ramon Salas

On es situa aquesta formació a la la columna estratigràfica de la zona?

Modificat, font de: Sistema acuífero del Maestrazgo

A l’article: Materia orgànica y diagènesis de la formación de margas del Mas Ascla en Cuenca del Maestrazgo, cadena Ibèrica oriental, diu textualment: “ en resumen, las características petrologicas y geoquímicas orgánicas, así como el grado de madurez alcanzado por los sedimentos estudiados confirman su capacidad de haver generado hidrocarburos, y de tener aún un potencial petrolígeno residual no despreciable”.
Què vol dir això, que tenim un estrat amb un potencial energètic interessant per a les empreses explotadores de recursos no renovables.

Què és el fracking o fractura hidràulica?


Consisteix en fer un pou inicialment vertical i quan arribem a la capa que emmagatzema el gas es fa horitzontal. Després s’injecta aigua amb additius o es fan petites explosions per trencar la roca. La porositat que abans estava aïllada ara ja no ho està i pot alliberar el gas que conté.

Per entendre-ho millor posarem un vídeo explicatiu.




- Problemàtiques del fracking que han sorgit a Espanya.


Tot seguit veurem un petit reportatge del que comporta tenir aquest tipus d’explotació al costat de casa, i que passa quan ja s’ha acabat la vida útil d’aquesta explotació.


- Quins són els avantatges?


  • Llocs de feina
  • Energia més econòmica
  • L’empresa explotadora subvenciona equipaments per a la població

- Quins són els inconvenients?

  • Gran consum d’aigua: Per a fracturar cada pou se necessiten de mitjana entre 9.000 a 29.000 tones de agua.  Una plataforma de 6 pous necessita de mitjana uns 54.000 a 174.000 milions de litres d’aigua en una sola fractura. 
  • Gestió de l’aigua residual: El fluid de retorn del fracking conté els additius afegits per produir la fractura. Aquest fluids s’emmagatzemen la mateixa plataforma a una bassa de decantació o bé els porten a plantes depuradores. 
  • Sorolls: es tarda entre 6 i 8 mesos a perforar un pou dia i nit. També pas de camions de gran tonatge.
  • Productes químics: afegits a l’aigua per dur a terme el procés de fracking. 
  • Contaminació de terres i aigües superficials 
  • Terratrèmols 
  • Contaminació de l’aire

- Inconvenients més importants 


  • Contaminació dels aqüífers: tant pot ser per sobre, pèrdues de les basses de decantació o per sota, si puja el gas. Podem veure un vídeo que representa aquestes contaminacions.


  • Impacte ambiental: construcció de vàries plataformes d’extracció i carreteres per on puguin circular els camions. Podem veure dos videos, fets a partir d'ortofotos de la zona on s'ha imaginat com quedaria el paisatge després de l'explotació del gas no convencional. (És una simulació)


Font pròpia